Hola a tots i totes!
Heu estat molts de dies sense notícies del Mamadou i meves, però es que hem estat unes setmanes sense veure’ns ja que ell va estar malalt dues setmanes i després vaig ser jo la que no es trobava bé.
Fa dues setmanes ja vam retornar a les trobades i en Mamadou, l’Amadou i jo després d’un gran passeig per la Bisbal vam anar a jugar al bitllar, al futbolí i a més a prendre alguna cosa.
Cada trobada m’expliquen una cosa diferent i la manera de pensar també canvia. Unes setmanes em diuen que estan molt bé aquí i que no volen marxar, unes altres que volen marxar cap a Guinea, de vegades em diuen que volen continuar estudiant després de l’ESO i altres que em diuen que no. L’Amanda i jo els fem entendre la importància que tenen els estudis a nivell personal, professional i de cara a un futur i sembla que sí que ens entenen i ens donen la raó però l’opinió familiar no és la mateixa i per ells és important.
Sembla que no volen fer batxillerat però un cicle mitjà, sí. La setmana que ve els portaré tot el llistat de cicles que hi ha i tota la informació necessària i que ells triïn quin és el que més s’ajusta a les seves necessitats i/o expectatives.
En part estic contenta perquè a les primeres trobades només en parlaven que no els agradava estudiar i que fins i tot, no volien acabar l’ESO, i suposo que amb l’interès que hem posat tant l’Amanda i jo de la importància de l’educació, han canviat les seves visions.
Dissabte passat vam fer una trobada que teníem pensada feia molt de temps i que hem esperat a fer-la quan arribés el bon temps, vam passar tot el dia a Barcelona.
El temps no es va respectar molt, ja que plovia una mica, però els hi va agradar molt. Vam deixar el cotxe al centre i vam agafar el metro fins arribar al Camp Nou, ja que els hi encanta el futbol a tots dos, encara que l’Amadou és del Madrid. Vam anar al seu museu, vam veure totes les copes guanyades en tota la seva història, vam conèixer tota la història del club des dels seus inicis, vam veure les pilotes d’or, la bota d’or d’en Messi, vam baixar als vestuaris dels jugadors, al camp (però sense trepitjar la gespa), a la llotja... Va ser molt emocionant i interessant i ells s’ho van passar d’allò més bé.
Després de la visita al Camp Nou vam tornar al centre amb el metro (que tampoc l’havien agafat mai) i vam anar a plaça Catalunya, les Rambles, Colón i la Boqueria. Els hi va impressionar la gentada que hi havia al carrer, el trànsit... I a la Boqueria vam veure fruites que hi ha al seu país i que no les havien tornat a veure des de que estan aquí.
Globalment va ser un gran dia i ja han complert el seu “somni” d’anar a Barcelona i al Camp Nou.
Avui ha estat l’última trobada, més tranquil·la que l’última, un passeig per la Bisbal tot parlant dels seus estudis, preocupacions... Encara que tampoc estaven gaire xerraires. Després de prendre un gelat hem tornat cap a casa seva ja que havien de marxar abans perquè havien d’anar al metge.
Ja queden només dues setmanes per acabar aquest projecte, un gran projecte on s’aprenen moltes coses i maneres de fer.
La setmana que ve ja us explicaré com ha anat la trobada on farem de cuiners!
Fins la propera!!!
Anna.
