Aquest matí ha estat la segona trobada amb en Mamadou, l'Amadou, l'Amanda i jo. Després d'esmorzar alguna cosa hem estat coneixent la Bisbal una mica més a fons, els seus racons més amagats, i veure coses que ells no sabien que hi eren al seu municipi. El que més els hi agradat ha estat la pista de skater i una pista de futbol i bàsquet que mai havien vist. A tots dos els encanta el futbol i fins ara anaven a una petita pista del parc infantil, d'ara en endavant ens han dit que aniran a la "nova" que han descobert avui mateix.
La seva cara de felicitat al veure-la ha estat indescriptible, han estat una estona en silenci mirant-la de dalt a baix amb un somriure d'orella a orella, jo crec, que imaginant-se ja jugant i fent amics.
També hem descobert més coses dels seus costums, del seu dia a dia, i de com és a Guinea; em sembla tot molt interessant. Els hem explicat de com celebrem el Nadal i els dies festius que hi han i els a sorprès molt les 12 campanades i el raïm, han rigut molt quan explicàvem que gairebé mai t'acabes els 12 raïms a les 12 en punt i et felicites l'any amb tota la boca plena.
Si tot va bé, dilluns serà la propera trobada tots quatre, ja queda menys per trobar-nos i aprendre tots plegats.
Anna.
P.D. Adjunto dues fotos de la trobada d'aquest matí.
Hola a tothom! Divendres va ser la primera trobada amb en Mamadou, Amadou, Amanda i jo. Com vaig explicar en el anterior comentari, estarem unes quantes trobades fent-les els 4 junts, ells ho troben millor així, i a nosaltres també ens va bé.
Al principi va ser una mica fred el retrobament, tampoc ens coneixem suposo que amb les setmanes ens farem grans amics. Ens va sorprendre que no sabien moltes coses del projecte, com que nosaltres disposem d'uns diners per qualsevol despesa (al principi no volien anar a prendre alguna cosa, suposo que perquè es pensàvem que l'haurien de pagar ells), ens van comentar que si el proper dia portaven una llibreta, potser es pensaven que faríem classes de repàs. Així que li vam explicar tot en el que consisteix el projecte i vam decidir de que el proper dia aniríem a parlar amb el pare per explicar-li i sàpiga exactament que faran els seus fills.
Una vegada tot aclarit, vam anar a un cafè de la Bisbal i van prendre el que van voler. La trobada va tindre una durada de aproximadament 2 hores i 3/4, així que va donar de si. Jo em trobada molt agust i vam conèixer una mica la seva trista història, que espero que tot es solucioni i puguin ser feliços completament.
A en Amadou se'l veia una mica "pillo" i en Mamadou més reservat, però semblen uns nois magnífics.
Avui fa només 1 any que van arribar des de Guinea i parlen català força bé, han fet molts amics i estan contents encara que troben a faltar tot el que tenen allà, sobre tot la mare i la germana petita.
Ja em parlat del que podíem fer i l'Amanda i jo ja tenim moltes idees i l'únic que desitgem és que s'ho posin d'allò més bé.
Demà ens tornarem a veure tots quatre, tinc moltes ganes de que sigui l'hora ja.
Fins la propera!
Hola a tots/es! Avui per fi ha estat la festa d'inici d'aquest gran projecte que hem formem tots plegats, el Rossinyol. Estava desitjant que arribés, volia conèixer ja a en Mamadou. A les 10 ja estàvem quasi tots a la porta de l'Ajuntament de La Bisbal però en Mamadou, encara no hi era. Han passat els minuts, ha començat l'acte, s'ha fet la dinàmica de presentacions pels mentorats i per nosaltres que consistia en cartolines amb parts emblemàtiques del nostre poble, retallades en 2 troços i era qüestió de trobar-nos i completar el trencaclosques. Però jo m'he quedat a mitges ja que en Mamadou encara no havia arribat. Al finalitzar l'acte hem anat a fer un pica-pica i mentres parlava amb la responsable del institut d'en Mamadou, ha aparegut per la porta 3/4 més tard de l'hora establerta. Al veure'l m'ha fet moltíssima il·lusió i a la meva cara només es veia un somriure d'orella a orella. M'he presentat directament i l'he trobat bastant tímid, suposo que per la situació i l'ambient. Hem estat parlant poca estona perquè ja havíem de marxar però, com ja m'ha dit la responsable del institut, és un noi molt maco, seriós, bon noi, responsable... En el poc temps que he pogut estar amb ell ja he vist que era així. El temps m'ho corroborarà o no, però em sembla que no m'equivoco.
Hem canviat telèfons i ja hem quedat per divendres a les 4 de la tarda.
Per improvitzacions que hi han hagut, el germà d'en Mamadou també serà un mentorat, és un any més petit que ell, té 14 anys. Així que divendres ens veurem tots 4.Tant l'altre mentora com jo, hem pensat que serà millor que al principi agafin una mica de confiança amb nosaltres i ho faràn més agust si són ells 2 junts, sobre tot pel més petit que sembla molt dependent d'en Mamadou.
Espero a divendres amb impaciència i moltes ganes de conèixer als 2 i saber una mica la seva història.
Anna.
