sábado, 6 de noviembre de 2010

I el gran dia va arribar...

Hola a tots/es! Avui per fi ha estat la festa d'inici d'aquest gran projecte que hem formem tots plegats, el Rossinyol. Estava desitjant que arribés, volia conèixer ja a en Mamadou. A les 10 ja estàvem quasi tots a la porta de l'Ajuntament de La Bisbal però en Mamadou, encara no hi era. Han passat els minuts, ha començat l'acte, s'ha fet la dinàmica de presentacions pels mentorats i per nosaltres que consistia en cartolines amb parts emblemàtiques del nostre poble, retallades en 2 troços i era qüestió de trobar-nos i completar el trencaclosques. Però jo m'he quedat a mitges ja que en Mamadou encara no havia arribat. Al finalitzar l'acte hem anat a fer un pica-pica i mentres parlava amb la responsable del institut d'en Mamadou, ha aparegut per la porta 3/4 més tard de l'hora establerta. Al veure'l m'ha fet moltíssima il·lusió i a la meva cara només es veia un somriure d'orella a orella. M'he presentat directament i l'he trobat bastant tímid, suposo que per la situació i l'ambient. Hem estat parlant poca estona perquè ja havíem de marxar però, com ja m'ha dit la responsable del institut, és un noi molt maco, seriós, bon noi, responsable... En el poc temps que he pogut estar amb ell ja he vist que era així. El temps m'ho corroborarà o no, però em sembla que no m'equivoco.
Hem canviat telèfons i ja hem quedat per divendres a les 4 de la tarda. 
Per improvitzacions que hi han hagut, el germà d'en Mamadou també serà un mentorat, és un any més petit que ell, té 14 anys. Així que divendres ens veurem tots 4.Tant l'altre mentora com jo, hem pensat que serà millor que al principi agafin una mica de confiança amb nosaltres i ho faràn més agust si són ells 2 junts, sobre tot pel més petit que sembla molt dependent d'en Mamadou.

Espero a divendres amb impaciència i moltes ganes de conèixer als 2 i saber una mica la seva història.

Anna.

No hay comentarios:

Publicar un comentario